Era aviat, feia un dia assolellat tot i que una mica fred. Ens tocava recorre'ns les rambles de Barcelona i tot i que era el segon dia no ens hi faltaven ganes. Anava passant el dia i cada vegada mes cansats rondinàvem, era l'hora de dinar i ràpidament ens vam anar a un bar a menjar-nos unes tapes. Una horeta més tard, amb l'estómac ple vam tornar a les rambles en busca de turistes anglesos per fer les entrevistes. Això de fer les entrevistes ens agradava així que ens vam deixar emportar i vam fer quatre aquella tarda.
La primera entrevista va anar molt bé, un home d'edat una mica avançada ens va explicar que venia de Gran Bretanya, era mot amable i no li va costar gens parlar amb nosaltres, una vegada feta ens vam acomiadar i vam anar a per mes estrangers. Van passar 20 minuts i ningú volia fer entrevistes, intentàvem preguntar-li a la gent que hi havia parada a les parades de les rambles però tot i així no volien, deien que tenien pressa, que venien d'un creuer i no tenien temps o simplement passaven de llarg i ni ens miràvem. Nosaltres una mica cap caiguts vam fer un últim intent i ens va sortir molt bé, vam topar amb una parella del estats units!! per a nosaltres fou una de les millors entrevistes que vam poder fer ja que, el seu accent era extraordinari i molt diferent al dels demès estrangers; era un matrimoni molt interessant, encara que a mitja entrevista es van posar a sonar les campanes i vam tenir que fer un rato de silenci perquè no podíem continuar. La tercera entrevista la vam fer amb un noi jove de Tenesis (estats units), va ser molt interessant perquè era el primer jove que entrevistarem i ens va agradar molt. Per acabar vam entrevistar a un grup de noies d'Alemania, aquesta entrevista va ser mes llarga perquè eren més persones i, parlaven i opinaven molt, era un àmbit de persones molt diferent que els demés ja que com elles van dir la sangria era el seu menjar preferit!!
La primera entrevista va anar molt bé, un home d'edat una mica avançada ens va explicar que venia de Gran Bretanya, era mot amable i no li va costar gens parlar amb nosaltres, una vegada feta ens vam acomiadar i vam anar a per mes estrangers. Van passar 20 minuts i ningú volia fer entrevistes, intentàvem preguntar-li a la gent que hi havia parada a les parades de les rambles però tot i així no volien, deien que tenien pressa, que venien d'un creuer i no tenien temps o simplement passaven de llarg i ni ens miràvem. Nosaltres una mica cap caiguts vam fer un últim intent i ens va sortir molt bé, vam topar amb una parella del estats units!! per a nosaltres fou una de les millors entrevistes que vam poder fer ja que, el seu accent era extraordinari i molt diferent al dels demès estrangers; era un matrimoni molt interessant, encara que a mitja entrevista es van posar a sonar les campanes i vam tenir que fer un rato de silenci perquè no podíem continuar. La tercera entrevista la vam fer amb un noi jove de Tenesis (estats units), va ser molt interessant perquè era el primer jove que entrevistarem i ens va agradar molt. Per acabar vam entrevistar a un grup de noies d'Alemania, aquesta entrevista va ser mes llarga perquè eren més persones i, parlaven i opinaven molt, era un àmbit de persones molt diferent que els demés ja que com elles van dir la sangria era el seu menjar preferit!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada