Vam trobar la Plaça de Sant Josep Oriol, just al costat de la del Pi. Aquí es concentrava bona part de la vida bohèmia i artística barcelonina. Ara, però queda un pel turístic. Seguidament vam sortir pel carreró de l'Ave María. Sabeu quin idioma és? El seu idoma es el llatí, i es important per a nosaltres, i per a vosaltres segur que també, perquè moltes llengues que parlem a la actualitat van ser derivades del llatí.
Al final del carrer vam trencar a la dreta pel carrer dels Banys Nous, sabeu per què es diu així? Bé, el nom del carrer prové del banys jueus que hi hagué en aquest carrer u que van substituir fins el 1716. També un veí ens va dir
que els anomenàven "Nous" perquè abans havíen trobat uns altres banys
històrics a Barcelona, i, com aquests van ser els segons trobats, els hi van
dir "Nou".
Ens vam adonar que totes les
botigues del carrer tenien coses en comú. Eren de temes artesanals, elements
històrics, de col·lecció. Quina coincidència! al nostre barri no hi predomina
cap d'aquests tipus de comerços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada