Una vez pasado el Palau Nacional giramos hacia el Museo Etnológico y llegamos a una fuente pequeña muy conocida, es la fuente del gato (La Font Del Gat).
Esta fuente ha sido famosa gracias a la cancion catalana "Baixant de la font del gat", en la que a principios de su creación era un pequeño estrivillo pero más tarde Antoni Vives y Batlle le añadió letra. La canción entera dice así:
Paisatge bonic, és el Parc de Montjuïc,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç....
De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el clarinet
se'n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l'aleta,
i baixen tots dos contents i fent-se l'amor.
De paraules gentils ells, se'n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells
i la Marieta no, es deixa fer un petó.
A pas de dansa i emoció
sent el ressò d'una cançó que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.
Baixant de la font del gat
una noia, una noia
Baixant de la font del gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d'or
i a ulls clucs.
Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l'amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l'altar.
AUDIO:
Para que nos quedara un buen recuerdo de nuestro paso por esa zona nos hicimos unas cuantas fotos que queremos compartir con vosotros:
 |
| La cabeza del fauno escondida. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada