Introducció

Benvinguts al nostre blog!

Per fi arriben les vacances, temps per relaxar-nos i agafar forçes per el curs vinent, però com cada any haurem de treballar i esforçar-nos en el Crèdit de Síntesi.

Nosaltres som uns alumnes de l'escola IES La Mallola, i aquest any a tercer de la ESO, el crèdit de síntesi que hem de realitzar és sobre la ciutat de Barcelona. 

Som la Mabel Sánchez, la Marta Cuadros, la Paula Dizon i l'Eric Fita, i formem el grup 10.

Durant els dies 10, 11, 12 i 13 de Juny hem recorregut diversos itineraris per la nostra ciutat: Les Rambles, el Barri Gòtic, L'Eixample i Montjuïc. Els podreu veure en aquest blog.

Passejant,trepitjant, caminant durant hores i hores, preguntant,parlant, descobrint, i estant durant temps en alguna ciutat és com es coneix d'ella. I pensem que aquest crèdit ens ha ajudat a conèixer i aprendre més sobre aquesta meravellosa ciutat, Barcelona. 

Hem après com moure'ns per aquesta ciutat (via metro, trambaix, autobús etc.), i espavilar-nos a l'hora de preguntar als ciutadans, treballadors i veïns dels diferents barris i carrers.

Si voleu informar-vos bé sobre Barcelona, podeu veure-ho en l'apartat d'aquest blog titulat Bibliografia, on hem penjat totes les pàgines web que ens han ajudat a completar els itineraris. 

Des de 1r de la ESO hem estat fent crèdits de síntesi a l'institut, aquest any és l'últim que hi fem, i en general ens agrada. 
És el darrer treball del curs, l'última dedicació que fem. Pensem que aquesta ha sigut una gran oportunitat per endinsar-nos als carrers de Barcelona, viure experiències, conèixer gent, costums d'altres èpoques, experimentar anècdotes, dialogar amb persones. En resum, CONÈIXER BARCELONA.

Esperem que us agradi el nostre blog, on hem escrit amb dedicació els quatre itineraris fets en aquest treball de síntesi. 

BARRI GÒTIC: Com arribar-hi?

Per arribar al punt de trobada amb els professors, que era a las 9:00 a la font de Canaletes, vam pensar que en una hora hi arribarien. Hi ha moltes maneres d'arribar, aquesta va ser la nostra.

• Vam agafar el Trambaix a la parada de Pont d'Esplugues a les 8:00. Vam fer-hi camí fins la parada Maria Cristina.

• Vam baixar de la parada Maria Cristina i vam agafar el metro a la línia verda (L3) direcció Trinitat Nova. Després d'esperar al metro, sense poder sentar-nos per tota la gent que hi havia al vagó, vam baixar a la parada Catalunya, on només sortir de les escales del metro es podia contemplar la Font de Canalates.

BARRI GÒTIC: Glossari

Detritus: Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.

Claustre: Assatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral.

Necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval.

Llòbrec: Fosc, tenebrós.

Criteri: Norma per a jutjar una cosa.

Deixebla: Persona que rep l’ensenyament d’un mestre.

Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa.

Bohèmia:  Relatiu o pertanyent a Bohèmia o als seus habitants. 

Sinagoga:  Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat. 

Timpà: Espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

Gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

Esmunyir: Fer passar lliscant per una estretor.

Emblemàtic: Que conté un emblema, que representa a la manera d’un emblema.

Eixam (de carreras): Multitud de carrers.

Orfebres: Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent.

Munió: Multitud.

Policromades: Que està pintat amb diversos colors.

BARRI GÒTIC:Començament

Començem l'itinerari. Ens vam situar al bell mig de la plaça Catalunya, ens vam fixar que cap a la banda de muntanya pugen dos dels passeigs més bells de la ciutat: la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia. Vam continuar donant una ullada a tota la plaça i vam constatar un desgavell urbanístic d'una lletjor i d'una fredor igualable. 
La plaça de Cataluny és el cor de Barcelona. Quin fástic! Estava tota la plaça plena de detritus de coloms. 
Ens vam adonar que la plaça està envoltada de molts edificis. A una banda de la plaça hi ha un banc important el Banc d'Espanya, el BBVA, el Banc de Crédor Espanyol, el banc Catalana Occident i Bankia. Ens vam adonar que a dalt del banc Bankia es troba la representació d'un déu greco-romà.

El déu es Mercuri o Hermes. Nosaltres el vam reconèixer perquè, com bé el itinerari està a sobre d'un banc i  era de metall, per las fotografia que surt al final del llibret i tambè el vam reconèixer pel seu petit tamany i per la figura que porta a la mà.

Vam decidir començar en serio l'itinerari pel barri gòtic, però, ens picava la curiositat. Perquè Gòtic? Doncs ens vam informar, es diu Gòtic perquè va ser una aldea romana i , es diu així en honor principalment a l'estil arquitectònic que té. També per les seves construccions emblemàtiques de l'estil gòtic, edificacions, carrers i esglésies.

BARRI GÒTIC: Escultura a Jordi Pujol i Soleig

Vam seguint caminant i ens vam trobar amb una preciosa escultura a la cantonada de les rambles, que va ser dedicada al senyor Jordi Puyol i Soleig.

Sabeu qui era aquest Jordi? Bé, Jordi Puyol de nacionalitat catalana, va ser president de Catalunya i líder de la Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Anàvem buscant una inscripció de l'escultura, però no la trobàvem fins que la Mabel va cridar: L'inscripicó! Tots ens vam girar la vam veure al terra. La inscripció era al terra i nosaltres mirant per darrera de l'escultura.. Bé a la famosa i amagada (per a nosaltres) inscripció hi posava:

<< Essent President de la Generalitat de Catalunya el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soleig fou inaugurat aquest monument el 25 de Desembre de 1991 >>

BARRI GÒTIC: Plaça Ramon Amadeu i Grau

Ara continuem cap a l’esquerra, direcció el Hard Rock Café, que fa honor a la plaça. Ens vam fixar que al costat hi ha un carreró molt petit que, a primera vista pensàvem que no tenia sortida, i vam continuar caminant fins al final del carrer. Tenia sortida, al fons a l'esquerra! Qui ho diria... 

Aquest petit carreró ens va portar a una petita plaça, molt maca per cert. S'anomena Ramon Amadeu, sabeu qui era? Nosaltres vam preguntar a una veïna i també vam consultar una pàgina web i ho vam descobrir! Ramon Amadeu fou un escultor català. Un dels pessebristes de tots els temps més reconeguts a Catalunya. Va néixer a Barcelona l'any 1745 i va morir al mateix lloc l'any 182.´

BARRI GÒTIC: Església Santa Anna

Justament davant de la plaça de Ramon Amadeu i Grau, i trobem l’església de Santa Anna, encara que estigués tancada, vam poder contemplar el seu exterior.

Per poder informar-nos de la seva estructura interna vam tenir que demanar ajuda a un punt d'informació.
L’església en general té un estil romàntic i gòtic.

Ens van explicar que el claustre té la planta rectangular i és de dos pisos. El pis més baix, d’arcs apuntant sobre columnes nervades i capitells senzills, el pis superior havia sigut restaurat, d’arcs rebaixats.

BARRI GÒTIC: Carrer de Bertrellans i Vila Madrid

Tot seguit, sortim per el carrer Santa Anna, trenquem a la dreta i, a continuació, cap a l’esquerra, pel carrer de Bertrellans. Aquest carrer compta amb set fanals.

Vam arribar a la plaça de la Vila de Madrid. Ens vam dentiguer a contemplar les restes de necròpoli romana que vorejava el camí d'entrada a la ciutat.

 Restes de la Necròpoli

La plaça de la Vila de Madrid

BARRI GÒTIC: Carrer Portaferrisa, i Carrer Petrixol

Vam agafar el Passatge Duc de la Victòria, tot caminant, vam trencar a la dreta, pel carrer Duc de la Victòria, i seguidament a la dreta. Vam arribar al carrer Portaferrissa. I ens vam preguntar, perquè Portaferrissa? Vam preguntar a un home que estava treballant com a porter d'un edifici i ens va ajudar. Es diu així perquè era el carrer on hi havia la porta de ferro de la ciutat de Barcelona. 
Vam continuar caminant i, vam anar  a un carrer molt estret i llòbrec, era el carrer de Petrixol, un dels més típics i entranyables. Encara que hi havia una xocolateria amb molt bona pinta, que, per cer vam trobar als nostres professors esmorzant tranquilament, havíem de trobar tres bonics rodolins que guarneixen el carrer. 

"Del pi la paret daurada el clou tota il·luminada"

"La gorra ja no hi és, que duia el senyor Parés"

"Admireu de sol a sol, el carrer de Petritxol"

Vam trobar alguns dels personatges cèlebres relacionats d’alguna manera amb aquets carrer:

•       Josep Puiggari i Llobet (1821- 1903) Protector de la cultura i de les arts.

•       Antonia Gili i Güell (1856- 1909) Poetesa.

•       Va viure Ramon Bech i Taborner (1918- 1995) Advocat i poeta.

BARRI GÒTIC: Plaça del Pi

Vam seguir cap a la dreta, i vam arribar a la Plaça del Pi. I, per què aquest nom? Li vam preguntar a una veïna de la plaça que passejava amb el seu gos i ens va dir que el seu nom es per motiu d'un pi existent en aquest indret desde fa molts anys, va ser plantat al 1985. 

Vam observar que al davant de la plaça hi havia una església del mateix nom que el de la plaça. Ens vam dirigir a un guarda que hi havia a la porta, i li vam preguntar de quin estil arquitectònic era, ell amablement ens va contestar que era d'estil gòtic.

BARRI GÒTIC: Ave Maria i Carrer de Banys Nous

Vam trobar la Plaça de Sant Josep Oriol, just al costat de la del Pi. Aquí es concentrava bona part de la vida bohèmia i artística barcelonina. Ara, però queda un pel turístic. Seguidament vam sortir pel carreró de l'Ave María. Sabeu quin idioma és? El seu idoma es el llatí, i es important per a nosaltres, i per a vosaltres segur que també, perquè moltes llengues que parlem a la actualitat van ser derivades del llatí.

Al final del carrer vam trencar a la dreta pel carrer dels Banys Nous, sabeu per què es diu així? Bé,  el nom del carrer prové del banys jueus que hi hagué en aquest carrer u que van substituir fins el 1716. També un veí ens va dir que els anomenàven "Nous" perquè abans havíen trobat uns altres banys històrics a Barcelona, i, com aquests van ser els segons trobats, els hi van dir "Nou".

Ens vam adonar que totes les botigues del carrer tenien coses en comú. Eren de temes artesanals, elements històrics, de col·lecció. Quina coincidència! al nostre barri no hi predomina cap d'aquests tipus de comerços.

BARRI GÒTIC: Carrer del Call i la sinagoga

Uns metres més avall vam arribar a una cruïlla de quatre carrers. Ens vam fixar que a la esquerra començava el carrer del Call, per cert, sabeu que era un call antigament? El Call era antigament un barri jueu de Barcelona. Hi predomina encara avui en dia un estil semblant a molts calls jueus de Catalunya. 

Vam continuar caminant, i vam a dalt dels números 5 i 7, i vam trobar una antiga muralla de Barcelona. Es notaba clarament per el seu tipus de roca, el seu relleu i la sensació que dóna de vell, antic i remot.

A la següent cantoada, a mitja alçada havíem de trobar una petita estatueta d'un sant, però ens va informar un veí que l'havien tret de la paret perquè estàven arreglant tota la paret sencera.

                          

(ens vam trobar el carrer en obres, i no hi vam poder veure el sant)

Vam anar en busca del carrer Marlet i mentres caminàvem van trobar una petita porta en la cantonada del carrer i unes finestres amagades al costat. La porteta estava mig oberta, així que vam entrar-hi i una noia ens va dir que no podiem entrar, que era una sinagoga! 

Quina sinagoga molt molt dificil de trobar, que amagada estava!

BARRI GÒTIC: Plaça Felip Neri

Continuem pel carrer de Sant Domènec del Call, tot seguint-lo cap avall a mà dreta arribem al carrer de Sant Felip Neri que ens endú cap a la plaça. 
Aquesta plaça és un racó imprescindible per aquesta ciutat. És una plaça petita i al mig hi ha una encantadora font envoltada per tres arbres. Quan hem arribat estava ple de nens, ja que l'escola Felip Neri fa el seu esbarjo a la plaça. Podem veure les marques dels tiroteigs de la guerra civil espanyola a la façana de l'edifici. Aquesta plaça és peculiar perquè és hexagonal. També hi podem observar que hi ha una fanals que els hem vist al carrer Bertrellans, encara que es diferencien perquè els de la plaça Felip Neri els vidres són transparents i es veu l'interior del fanal.

Aquí, una imatge de la plaça al 1938:

Pasem per sota de l'arcada, seguim el carrer Monjuïc del Bisbe fins a la plaça Garriga i Bachs on trobem un monument, un monument en honor a J. Llimona. Hi trobem una placa on si traduïm hi posa: En P. Joan Califa, en Dr Joaquín Pou, D. Joan Massana, D. Salvador Avet, D. Jose Navarro, D. Perdio las Tortas, D. Julián Portet i D. Ramon Más va sacrificar la seva vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La ciutat agraïda honora aquí perpètuament la seva memòria, 1929".

BARRI GÒTIC: El pont que va al Palau de la Generalitat

Seguim i ensopeguem amb el carrer del Bisbe, a la dreta hi ha el pont gòtic que va al Palau de la Generalitat, aquest meravellós pont uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges o la façana de la catedral.

BARRI GÒTIC:Carrer de la Pietat i Catedral de la Pietat

Quan ja portavem una estona caminant per el Barri Gòtic ens vam situar al carrer de la Pietat.

Al mig del carrer ens va sorprendre una escultura amb un text.
"Apel·les mestres nascut al cor de Barcelona ha rebut homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions artístiques es complaven a recordar-ho." MCMXXXV-1935"

Passant per davant del Portal de la Pietat de la Catedral ens vam fixar en un arc que envoltava el timpà, vam buscar informació sobre el tema del timpà. Resulta que és de dibuixos religiosos. Es representava l'escena de la verge María sostenínta Jesús,després de la seva mort. La mort de Jesucrist.

Vam mirar cap a amunt i vam veure una gàrgoles molt peculiars que sobresurtien horitzontalment de l'absis de la Catedral.

La Catedral va ser construïda entre els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana.
Aquesta Catedral té un estil Gòtic(neogótic) construïda damunt de la catedral d'estil romànic.

 Mes enllà de la Catedral hi havia la Casa dels Canonges. Ens va resultar curiós aquest nom i el vam buscar. Aquest nom es degut que al segle XIV, els canonges es van instalar en aquesta illa de Cases, eren uns dignitaris dins l'esglesia catòlica, membres d'un capítol, d'una catedral o d'una col·legiata, i s'ocupaven de les mises,confesions i onanteniments de l'esglèsia, ofreixien menjar als més necesitats, feien com una mena de menjadors socials ( com es diuen ara). Uns dels avitatges dels Canonges eren Pía Amolga.

BARRI GÒTIC: Temple Romà

Vam arribar al carrer Paradís, al fons, trobem les restes de l’antic Temple Romà. Que maco oi? Les columnes que es conserven són del segle I aC.

Actualment, es un centre excursionista de Catalunya.

Si ens fixem bé, en la placa que hi ha al mur ens indica els 100 anys de naixement de Joan Amades, un destacat folklorista. 

BARRI GÒTIC: Palau de Lloctinent

Tornant al carrer de la Pietat, a mà dreta, veiem un casal gran, popularment conegut com el Palau del Lloctinent.
Ens va picar la curiositat, què és un Lloctinent? Bé, Un Lloctinent era el segon prop d’un cap, d’un superior, que podia ocupar-ne el lloc i exercir-ne l’autoritat en cas d’absència d’aquest.

Antigament, la funció dels Lloctinents era sempre exercir els seus carrers a Catalunya, perquè el rei passava molt temps a Aragó. Llavors els lloctinents s’ocupaven de la seva funció.

Era la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó fins el 1994 perquè Catalunya formava par d’Aragó (per la corona catalanoaragonesa). 

BARRI GÒTIC: Plaça del Rei

Vam resseguir el Palau de Lloctinent i vam acabar a la Plaça del Rei. Hi havia moltisims turístes. Anàvem caminant direcció el final de la plaça i vam veure una edifici molt alt, similar a una torre, es veia magníficament tota la plaça. Vam fixarnos que l'envoltàven diferents edificis, el Palau de Lloctinent, el Saló del Tinell, l'Esglèsia de Santa Agatha i el Museu de la història de la ciutat. 

Sabeu quina funció tenia el Palau de Lloctinent a l'Edat Mitjana? Doncs era la Sala Major o el Saló del Tron del Palaci Reial. En aquest impresionant saló gòtic es celevràven ceremonies reials i acollia a mensajers, embaixadors, diputats i consellers. Fou la residència dels comptes i després dels reis de la Corona d'Aragó.

Ens vam preguntar quin fet històric es va produïr a la plaça durant el regnat dels Reis Catòlics, i li vam preguntar a un vendedor d'una botiga al costat de la plaça, molt amablement ens va dir que en la plaça, els Reis Catòlics van rebre a Cristòfer Colom en la seva arribada a Barcelona, després de descubrir Amèrica.

BARRI GÒTIC: Carrer Veguer i Plaça Sant Jaume

Hi havia un altre carrer a la Plaça del Rei, i vam endinsar-nos. 

Era el Carrer Veguer, que, per cert, un veguer antigament era una autoritat delegada de la Corona o d'una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. Ara que sabem que era un veguer, sabeu què era una vegueria? Bé, era inicialment la sede de jurisdicció civil i penal dictada en nombre del conde o visconde. Després les vagueries van arribar a convertirse en la jurisdicció menor, tractant asumptes rutinals.

Seguint el carrer Veguer, vàrem arribar a la baixada de la Llibreteria, vam pujar a mà dreta i vam arribar a la preciosa Plaça de Sant Jaume. Hi diuen que es el cor polític de la ciutat, perquè és el centre polític des dels inicis de la història de Barcelona, és, també un pulmó obert al cor del Barri Gòtic. Aquí si aixequen els edificis més importants per la vida barcelonina i catalana: la Casa de la Ciutat o Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.

Com ens vam quedar sense bateria a la càmera  posarem una imatge de la Plaça Sant Jaume en un dia emblemàtic i festiu per als catalans i catalanes.

BARRI GÒTIC: la Generalitat i l'Ajuntament

On ens trobem, antigament hi havia el Forum, el cor de l'antiga Barcino (Barcelona). Així doncs anem a parar a una plaça, on veiem dos edificis emblemàtics, extraordinàris i molt importants per a Catalunya, que són la Generalitat i l'Ajuntament.

La Generalitat a L'edat Mitjana era la universitat o comunitat dels súbdits del monarca catalanoaragonès en els territoris del Principat de Catalunya i els comptats del Rosselló i la Cerdanya. La Generalitat tenia la missió de portar a bon fi determinades decisions de caràcter fiscal. Es diferencies tres etapes:
Gènesi (S. XIV), Expansió (S. XV-XVI) i Regressió (S. XII).

L'ajuntament té els seus orígens històrics en el Consell de Cent, que va ser la institució de autogovern municipal de la ciutat entre els segles XIII i XVIII. La seva funció era de caràcter polític i judicial.

Observem que a la façana de la Generalitat s'exposa una escultura de Sant Jordi, ja que és el patró de Catalunya. En aquest segle s'han proclamat al balcó de la Generalitat uns sèrie d'esdeveniments històrics com són: les celebracions del F C Barcelona, la proclamació de Lluis Companys de la República, el 6 d'octubre de 1934, quan Francesc Macià i Llausà va aparèixer al balcó i va dir que Catalunya era un nou estat. També quan han hagut canvis en la presidència del Govern català. El darrer cas va ser Artur Mas, que al 2010 va anar al balcó de la Generalitat i va dir que esperava fer un bon servei.