ANÈCDOTES: Barri Gòtic. Dia 10 de juny.

Vam quedar al Pont d'Esplugues a les 8:00, ja que com no estàvem ben segurs de quan tardaríem en acabar a la Font de Canaletes, pensàvem que en 1 hora tindriem de sobres. I ben de sobres! Quan vam fer el recorregut fins la Font, (Trambaix fins Maria Cristina, Metro Linia Verda fins a Catalunya) i vam baixar les escales del metro, ens vam dirigir fins al principi de la Rambla, on està a la Font de Canaletes. Era molt d'hora i no estàven encara els professors, eren loes 8:40. A mida que pasava el temps, els diferents grups anàven arribant i els professors també. Ens van revisar la feina, per si portàvem tot el necessari i vam començar l'itinerari.
En general, pensem que en ser el primer itinerari de tots no ens va anar molt malament. És cert, que estàvem una mica desorientats, i no sabíem molt bé com orientarnos. 
Vam anar al punt de trobada a las 12:00 i encara no havíem acabat l'itinerari, així que vem continuar més temps despres del punt de trobada, per poder acabar-ho.
Durant tot l'itinerari estàvem molt cansats, i teniem moltísima set. Anàvem buscant una botiga amb refrescs molt freds per poder acabar amb el nostre malestar. 
Abans de dinar, vam caminar per les rambles en busca de turistes disposats a poder fer-lis una curta entrevista. Al principi ens donava molta vergonya, però un cop vem fer la primera, vam perdre la vergonya. Va ser una experiència molt divertida. Després vam anar tots junts a menjar a un bar.
Mentres anàvem en direcció a la parada del metro, "Catalunya", un noi ens va parar i sense dir-nos res, va començar a cantarnos un rap sobre l'església, referint-se a que creguem en deu i molt motius. Nosaltres ens vam quedar petrificats, i alhora vam començar a riure. 
Va ser un llarg dia, intens, productiu i bon aprofitat.

Mireu aquest video. Es nota que estàvem una mica perduts?

ANÉCDOTAS: Dia 11 de Junio

 Ya habiámos comido, estábamos muy cansados y tocaba volver a casa. Cogimos el metro de vuelta y de repente vemos que en el vagón seguido de nosotros se sube un mendigo vendiendo pañuelos y pidiendo dinero, Marta y yo (Mabel) aterrorizadas bajamos enseguida del vagón en la parada Liceu y Paula bajó con nosotras porque sinó se quedaba sola, ya que Eric se fue antes porque tenía que comer en su casa.
Después de 5 minutos cogimos el siguiente metro y Paula nos dijo a Marta y a mí que si volvía a subir ella no se bajaba porque llegaría tarde a recoger a sus hermanos, Marta y yo, un poco más tranquilizadas nos sentamos y le dijimos a Paula que no volvería a pasar.
Pasaban paradas, nos acercábamos a Maria Cristina (nuestro destino) cuando de repente miro a Marta y le veo una mirada paralizada y es que el mendigo había vuelto a subir a nuestro metro, yo salí la primera corriendo del metro y seguidamente Marta, Paula siguió en el metro. Ya no volvimos a ver a ese mendigo nunca más. Fue una vuelta bastante cansada.

ANÈCDOTES: Les Rambles. 11 de juny.

Era aviat, feia un dia assolellat tot i que una mica fred. Ens tocava recorre'ns les rambles de Barcelona i tot i que era el segon dia no ens hi faltaven ganes. Anava passant el dia i cada vegada mes cansats rondinàvem, era l'hora de dinar i ràpidament ens vam anar a un bar a menjar-nos unes tapes. Una horeta més tard, amb l'estómac ple vam tornar a les rambles en busca de turistes anglesos per fer les entrevistes. Això de fer les entrevistes ens agradava així que ens vam deixar emportar i vam fer quatre aquella tarda.
La primera entrevista va anar molt bé, un home d'edat una mica avançada ens va explicar que venia de Gran Bretanya, era mot amable i no li va costar gens parlar amb nosaltres, una vegada feta ens vam acomiadar i vam anar a per mes estrangers. Van passar 20 minuts i ningú volia fer entrevistes, intentàvem preguntar-li a la gent que hi havia parada a les parades de les rambles però tot i així no volien, deien que tenien pressa, que venien d'un creuer i no tenien temps o simplement passaven de llarg i ni ens miràvem. Nosaltres una mica cap caiguts vam fer un últim intent i ens va sortir molt bé, vam topar amb una parella del estats units!! per a nosaltres fou una de les millors entrevistes que vam poder fer ja que, el seu accent era extraordinari i molt diferent al dels demès estrangers; era un matrimoni molt interessant, encara que a mitja entrevista es van posar a sonar les campanes i vam tenir que fer un rato de silenci perquè no podíem continuar. La tercera entrevista la vam fer amb un noi jove de Tenesis (estats units), va ser molt interessant perquè era el primer jove que entrevistarem i ens va agradar molt. Per acabar vam entrevistar a un grup de noies d'Alemania, aquesta entrevista va ser mes llarga perquè eren més persones i, parlaven  i opinaven molt, era un àmbit de persones molt diferent que els demés ja que com elles van dir la sangria era el seu menjar preferit!!

ANÈCDOTES: Eixample. Dia 12 de Juny.

Mare meva! Dimecres va ser un desastre de dia!

Cap al mig dia vam anar a dinar fora. Ens van dir que a la Plaça Sant Jaume es menjava molt bé i no vam dubtar en anar cap allà!. Una vegada allà, ens vam trobar una pizzeria que tenia molt bona pinta, la Conesa, però hi havia massa gent i no vam poder trobar cap lloc per a nosaltres. Així doncs, vam decidir menjar al "Pans & Company". 

No hi havia casi ningú, la planta on ens trobàvem no hi havia ningú.

Després de menjar, la Marta i jo, vam decidir anar al lavabo abans de marxar cap al metro. Però malauradament, la Marta es va deixar la motxilla en la cadira on seia. Jo vaig tornar abans que ella al lloc, i em vaig fixar de que hi havia un noi assegut, just a la taula del costat.

La Marta va tornar del lavabo però, just abans havia marxat aquell noi,  i ella es va trobar totes les seves coses tirades i no trobava en cap lloc el seu mòbil!, cap de nosaltres ens vam adonar de que se’l havien robat!.

La Marta va trucar al seu pare per què  desactives la línia del seu mòbil i, tot seguit, vam parlar amb l’encarregat del local. Ell, ens va dir que cap camara del local enfocava al lladre per poder identificar-lo.

Finalment, tots plegats vam tenir que tornar cap a casa amb un gran disgust, sobretot, la Marta!

ANECDOTAS: Montjuic.Día 13 de Junio

-Empezando el itinerario de Montjuic, comenzamos a caminar hacia arriba, direción MNAC.como todo el mundo hacia. Cuando ya estábamos arriba nos dimos cuenta de que nos habíamos equivocado, por que no nos leímos bien el itinerario. Bajamos a la Caixa Fórum porque era donde teníamos que ir. Acabamos de salir de Caixa Fórum y otra vez volvimos a subir al MNAC.
Acabamos súper cansados de tantas escaleras ,pero lo peor estaba por llegar.

-Teníamos que volver al punto de encuentra en el peveter. Volvíamos por la parte de arriba del Estadio Olímpico, pero no sabíamos donde se encontraba, preguntamos a un señor que nos dijo que diésemos toda la vuelta al Estadio Olímpico , y nosotros como no sabíamos donde estaba les hicimos caso.
En conclusión dimos una vuelta de tres cuartos de hora y en realidad el punto de encuentro lo teníamos al lado de donde estábamos al principio. Acabamos muy cansados de todo el itinerario de Montjuic.