L'EIXAMPLE: Com arribar-hi?

Per arribar al punt de trobada, hi han moltes maneres d'arribar-hi, pero aquesta va ser la nostra.

• Vam agafar el trambaix en el Pont d'Esplugues a les 8:00, fins la parada Maria Cristina i un cop allà agafar el metro.

• Una vegada en la parada Maria Cristina, vam agafar el metro, linia verda (L3) direcció Trinitat Nova. Després d'esperar una bona estona, vam baixar en la parada Passeig de Gràcia, on només sortir es veia La Pedrera.

L'EIXAMPLE: Introducció

El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada aproximadament pel carrer Aribau a l'esquerra i Passeig de Sant Joan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior la qual te forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic, sobretot de l'etapa modernista.

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc.

Està situat al voltant del Passeig de Gràcia, va sorgir XIX, després de l’enderrocament de les muralles i l’expansió de la ciutat.

Va ser construït al 1859 per Ildefons Cerdà seguint el Pla Cerdà. Aquest pla consistia en un barri dissenyat per carrers quadriculats, dividits per illes octogonals de cantonades trucades, i amb amplis espais per a vianants i jardins interiors.

L'EIXAMPLE: La Rajoleta

El dia 7 de juny vam començar el nostre crèdit a Esplugues de Llobregat. Segur que molts de vosaltres coneixeu aquesta petita fàbrica de rajoles que es troba molt a prop del nostre institut. Si no en sabeu res de la seva història pareu atenció al que us explicarem a continuació!

La fàbrica de rajoles Pujol i Bausis, coneguda popularment amb el nom de la “La Rajoleta”, fou una de les empreses més notables a Catalunya en el sector de la ceràmica en la segona meitat del segle XIX i començaments del XX. Les qualitats argiloses de les terres d’Esplugues van propiciar l’establiment d’algunes bòbiles. La fàbrica Pujol i Bausis, que s’havia iniciat amb la producció de maons, s’anà especialitzant, progressivament, en la fabricació de rajoles i elements decoratius.

Entre els arquitectes hi trobem noms com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Antoni Maria Gallissà, Bonaventura Bassegopall, Josep Azemar i Pont, Lluís Muncunill. Entre els particulars hi trobem les famílies Güell, Aymerich, Baró de Quadras, Macari Golferichs i altres.

Va ser creada al 1858 per dos socis francesos, però amb el pas del temps va deixar de funcionar, concretament al 1984. Ara, actualment, és un petit museu, que explica el funcionament de la fàbrica i la seva empremta en el moviment modernista.

L'EIXAMPLE: La Pedrera

El dia 12 de juny vam començar l'itinerari de l'eixample. Vam anar a la Pedrera, i un guía molt amable ens va fer una ruta turística i molt interesant per aquest emblemàtic edifici. Bé, començen per dir que la Pedrera popularment coneguda com la Casa Milà va ser construïda per el famós Antoni Gaudí entre 1906 i 1912.

Ara que ja sabem qui la va construïr, parlmen d'ell. Antoni Gaudí va néixer a Reus el 25 de Juny de 1852 i va morir a Barcelona el 10 de Juny de 1926.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme.

Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria

Les seves obres més importants declarades patrimoni de la Humanitat són: Parc Güell, Palau Güell, Casa Milà, Casa Vicens, Sagrada Família, Casa Batlló i Cripta de la Colònia Güell.

Per si no us havíeu adonat la Casa Milà té relació amb formes de la natura! La línia de la façana es ondulada i esta feta de pedra. Els balcons i les finestres disposen de reixes de ferro forjat, amb formes desiguals i molt artístiques.

L'EIXAMPLE: La Casa de les Punxes

Vam pujar pel Passeig de Gràcia fins a  arribar a la cruïlla amb l’avinguda Diagonal, trencant a la dreta hi trobem una impressionant edificació, adivineu quina és? És la Casa Terrades!, popularment coneguda com a  “La Casa de les Punxes”. Va rebre aquest nom perquè la part superior de l’edifici acaba en punxes, imitant la forma dels castells medievals.

Les germanes Terrades eren les propietàries de tres immobles situats entre l’avinguda Diagonal, el carrer Rosselló i el carrer Bruc, l’encarregat de d’unificar aquestes edificacions va ser Josep Puig i Cadafalch.

L'EIXAMPLE: La Casa Baró de Quadres

Tot passejant per la Diagonal fins  a arribar al carrer Pau Claris trobem La Casa Baró de Quadres! Actualment, aquesta casa és una representació d’Àsia a Barcelona, es coneix com a “La Casa Àsia”. És un centre cultural dedicat al millor coneixement dels països asiàtics i del Pacífic. 

L'EIXAMPLE: L'església de la Concepció

Seguint per el carrer Almirall que significa, “Oficial general de l’armada”, continuem caminant fins al carrer Roger de Llúria (s’accentua perquè és esdrúixola i en català, les esdrúixoles sempre s’accentuen) i finalment trenquem a l’esquerra. En arribar al carrer Aragó trobem l’Església gòtica de la Concepció.

L’Església de la Concepció és del segle XV, va ser traslladada del seu emplaçament original, el convent de Jonqueres, abans que fos enderrocat l’any 1868. Avui en dia, s’ha convertit en un dels pocs espais de silenci de l’Eixample. Un oasi de pau en ple carrer d’Aragó de Barcelona.

Antigament es va decidir traslladar aquesta església perquè la burgesia va començar a habitar la nova zona i necessitaven disposar d’una parròquia.

L'EIXAMPLE: La Casa Batlló

Sortim per el carrer Pau Claris, que va ser un capellà i es va dedicar a “Sant Jordi”, va estar activa de forma regular per als protestants durant els anys de la República. Acabada la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme la intolerància religiosa, que no veia altra confessió que la catòlica, apostòlica i romana com a salvaguarda dels valors religiosos patris, la va relegar a un segon pla i no va poder ser utilitzada pels anglicans.

Seguint el carrer Pau Claris, trenquem a la dreta i pugem al Consell de Cent, girem a l’esquerra fins al Passeig de Gràcia i just trobem una casa molt acolorida, sabeu quina es, oi? La Casa Batlló!

La Casa Batlló, Passeig de Gràcia.

L'EIXAMPLE: L'illa de la Discòrdia

Sabeu que en un tram del Passeig de Gràcia s'anomena "L'illa de la Discòrdia"? Va rebre aquest nom perquè entre el segle XIX i el segle XX es van construir les edificacions més importants del Modernisme. En una mateixa illa del passeig de Gràcia els tres millors arquitectes de Barcelona de l'època, expressaven el seu talent, que alhora rivalitzava amb els dels altres. Primer, Puig i Cadafalch va construir la Casa Amatller, d'inspiració gòtica. Després, va venir la Casa Lleó Morera de Lluis Domènec i Montaner, finalment Gaudí va crear la Casa Batlló, que destaca pel seu disseny avantguardista i personal. Tres obres d'art, tres estils que conviuen paret amb paret.

                                   

1- Casa Batlló, Passeig de Gràcia .43.

  2- Casa Atmeller, Passeig de Gràcia .41.

        3- Casa Lleó Morera, Passeig de Gràcia .35.

Vam observar les diferències entre les façanes de les cases de l'illa de la Discòrdia amb la resta de façanes del Passeig de Gràcia, aquestes pertanyen al moviment artístic del modernisme, i per tant les seves façanes, els elements i materials utilitzats per a la seva construcció i tot en general es completament diferent.

LA CASA AMETLLER

                                                    SANT JORDI MATANT AL DRAC

L'EIXAMPLE: La Sagrada Família

Caminant per el carrer Mallorca vam veure la Sagrada Família és l’obra més important d’Antoni Gaudí i amb ella pretenia construir la gran catedral modernista de Barcelona. Segons el projecte de Gaudí, el templa havia de tenir 18 torres que simbolitzen els 12 apòstols, els quatre evangelistes, la Verge Maria i Jesús (la més alta).

Una de les parts que vam veure al costat de la esglèsia era el Temple Expiatori.

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església que es va començar a construït el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar. Un any després, el responsable de la construcció va passar a ser Antoni Gaudí, que ell no va deixar fins que va morir l’any 1926. A partir d’aquest any, diferents arquitectes han seguit l’obra amb la idea que tenia Gaudí.

La Sagrada Família està situada al centre de Barcelona i amb el pas dels anys, s’ha convertit en un dels llocs de major interès turístic de la ciutat. Durant tot l’any moltes persones estudien el seu contingut arquitectònic i religiós.

El temple és expiatori, vol dir que des de que es començar a construir es fa a base dels donatius que qualsevol persona pot donar. Gaudí va dir “El Temple Expiatori” de la Sagrada Família el fa el poble i s’hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble”.

Es preveu que la construcció podria finalitzar-se  cal a l’any 2030. L’actual arquitecte d’aquest temple és Josep Maria Subirachs.

El templa de la Sagrada Família està format per tres façanes:

-          Façana del Naixement: Representa el naixement de Jesús. Gaudí la va deixar acabar perquè els que més endavant continuessin el projecte tinguessin clares la importància i la magnitud del projecte. Està orientada a l’est i està formada per quatre torres amb tres portalades.

-          Façana de la Glòria: És la façana principal i està orientada cal al mar (sud-est). Està formada per quatre torres que queden unides per un gran pòrtic.

-          Façana de la Passió: Representa la passió, la mort i la resurrecció de Jesus. Està orientada cap a l’oest i està formada per quatre torres unides per una gran porxada.

Gaudí volia fer una nova arquitectura amb estructures equilibrades i resistents. En aquest temple ell va voler millorar l’estructura gòtica de les principals catedrals europees i també del projecte del primer arquitecte del temple i va crear una estructura equilibrada de columnes que es ramifiquen.

Alhora, Gaudí per crear l’estructura de la Sagrada Família es va fixar molt en la Colònia Güell, construïda anteriorment.

Els càlculs per a les naus dels temples els feia amb l’estratègia de cubicar casa part de la coberta i voltes, buscar-ne el pes i el centre de gravetat, i d’inclinar les columnes per poder buscar la càrrega dels punts concrets.

SILUETA DE LA SAGRADA FAMÍLIA