BARRI GÒTIC: Carrer de Bertrellans i Vila Madrid

Tot seguit, sortim per el carrer Santa Anna, trenquem a la dreta i, a continuació, cap a l’esquerra, pel carrer de Bertrellans. Aquest carrer compta amb set fanals.

Vam arribar a la plaça de la Vila de Madrid. Ens vam dentiguer a contemplar les restes de necròpoli romana que vorejava el camí d'entrada a la ciutat.

 Restes de la Necròpoli

La plaça de la Vila de Madrid

BARRI GÒTIC: Carrer Portaferrisa, i Carrer Petrixol

Vam agafar el Passatge Duc de la Victòria, tot caminant, vam trencar a la dreta, pel carrer Duc de la Victòria, i seguidament a la dreta. Vam arribar al carrer Portaferrissa. I ens vam preguntar, perquè Portaferrissa? Vam preguntar a un home que estava treballant com a porter d'un edifici i ens va ajudar. Es diu així perquè era el carrer on hi havia la porta de ferro de la ciutat de Barcelona. 
Vam continuar caminant i, vam anar  a un carrer molt estret i llòbrec, era el carrer de Petrixol, un dels més típics i entranyables. Encara que hi havia una xocolateria amb molt bona pinta, que, per cer vam trobar als nostres professors esmorzant tranquilament, havíem de trobar tres bonics rodolins que guarneixen el carrer. 

"Del pi la paret daurada el clou tota il·luminada"

"La gorra ja no hi és, que duia el senyor Parés"

"Admireu de sol a sol, el carrer de Petritxol"

Vam trobar alguns dels personatges cèlebres relacionats d’alguna manera amb aquets carrer:

•       Josep Puiggari i Llobet (1821- 1903) Protector de la cultura i de les arts.

•       Antonia Gili i Güell (1856- 1909) Poetesa.

•       Va viure Ramon Bech i Taborner (1918- 1995) Advocat i poeta.

BARRI GÒTIC: Plaça del Pi

Vam seguir cap a la dreta, i vam arribar a la Plaça del Pi. I, per què aquest nom? Li vam preguntar a una veïna de la plaça que passejava amb el seu gos i ens va dir que el seu nom es per motiu d'un pi existent en aquest indret desde fa molts anys, va ser plantat al 1985. 

Vam observar que al davant de la plaça hi havia una església del mateix nom que el de la plaça. Ens vam dirigir a un guarda que hi havia a la porta, i li vam preguntar de quin estil arquitectònic era, ell amablement ens va contestar que era d'estil gòtic.

BARRI GÒTIC: Ave Maria i Carrer de Banys Nous

Vam trobar la Plaça de Sant Josep Oriol, just al costat de la del Pi. Aquí es concentrava bona part de la vida bohèmia i artística barcelonina. Ara, però queda un pel turístic. Seguidament vam sortir pel carreró de l'Ave María. Sabeu quin idioma és? El seu idoma es el llatí, i es important per a nosaltres, i per a vosaltres segur que també, perquè moltes llengues que parlem a la actualitat van ser derivades del llatí.

Al final del carrer vam trencar a la dreta pel carrer dels Banys Nous, sabeu per què es diu així? Bé,  el nom del carrer prové del banys jueus que hi hagué en aquest carrer u que van substituir fins el 1716. També un veí ens va dir que els anomenàven "Nous" perquè abans havíen trobat uns altres banys històrics a Barcelona, i, com aquests van ser els segons trobats, els hi van dir "Nou".

Ens vam adonar que totes les botigues del carrer tenien coses en comú. Eren de temes artesanals, elements històrics, de col·lecció. Quina coincidència! al nostre barri no hi predomina cap d'aquests tipus de comerços.

BARRI GÒTIC: Carrer del Call i la sinagoga

Uns metres més avall vam arribar a una cruïlla de quatre carrers. Ens vam fixar que a la esquerra començava el carrer del Call, per cert, sabeu que era un call antigament? El Call era antigament un barri jueu de Barcelona. Hi predomina encara avui en dia un estil semblant a molts calls jueus de Catalunya. 

Vam continuar caminant, i vam a dalt dels números 5 i 7, i vam trobar una antiga muralla de Barcelona. Es notaba clarament per el seu tipus de roca, el seu relleu i la sensació que dóna de vell, antic i remot.

A la següent cantoada, a mitja alçada havíem de trobar una petita estatueta d'un sant, però ens va informar un veí que l'havien tret de la paret perquè estàven arreglant tota la paret sencera.

                          

(ens vam trobar el carrer en obres, i no hi vam poder veure el sant)

Vam anar en busca del carrer Marlet i mentres caminàvem van trobar una petita porta en la cantonada del carrer i unes finestres amagades al costat. La porteta estava mig oberta, així que vam entrar-hi i una noia ens va dir que no podiem entrar, que era una sinagoga! 

Quina sinagoga molt molt dificil de trobar, que amagada estava!

BARRI GÒTIC: Plaça Felip Neri

Continuem pel carrer de Sant Domènec del Call, tot seguint-lo cap avall a mà dreta arribem al carrer de Sant Felip Neri que ens endú cap a la plaça. 
Aquesta plaça és un racó imprescindible per aquesta ciutat. És una plaça petita i al mig hi ha una encantadora font envoltada per tres arbres. Quan hem arribat estava ple de nens, ja que l'escola Felip Neri fa el seu esbarjo a la plaça. Podem veure les marques dels tiroteigs de la guerra civil espanyola a la façana de l'edifici. Aquesta plaça és peculiar perquè és hexagonal. També hi podem observar que hi ha una fanals que els hem vist al carrer Bertrellans, encara que es diferencien perquè els de la plaça Felip Neri els vidres són transparents i es veu l'interior del fanal.

Aquí, una imatge de la plaça al 1938:

Pasem per sota de l'arcada, seguim el carrer Monjuïc del Bisbe fins a la plaça Garriga i Bachs on trobem un monument, un monument en honor a J. Llimona. Hi trobem una placa on si traduïm hi posa: En P. Joan Califa, en Dr Joaquín Pou, D. Joan Massana, D. Salvador Avet, D. Jose Navarro, D. Perdio las Tortas, D. Julián Portet i D. Ramon Más va sacrificar la seva vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La ciutat agraïda honora aquí perpètuament la seva memòria, 1929".

BARRI GÒTIC: El pont que va al Palau de la Generalitat

Seguim i ensopeguem amb el carrer del Bisbe, a la dreta hi ha el pont gòtic que va al Palau de la Generalitat, aquest meravellós pont uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges o la façana de la catedral.